T'he deixat de buscar.




Quan m'he adonat de la teva presència
ja no hi eres.
Quan he reconegut l'aire que em fregava
ja no hi eres.
Quan he pres una decisió ferma i valenta
ja no hi eres.
Quan he perdut la por i n'he estat segura
ja no hi eres.

I és que has hagut de passar pel meu costat,
somrient-me i oferint-me la mà,
per que el vellut dels meus blaus
em deixessin de fer mal.

I és que has hagut d'acaronar-me la pell,
somrient-me i oferint-me la mà,
per que les cicatrius del meu cos
s'acabessin de tancar.

I és que has hagut de cantar-me a cau d'orella,
somrient-me i agafant-me la mà,
per que els crits d'humiliacions antigues
el meu cervell deixés d'escoltar.

Quan he deixat de donar voltes a palpentes
ja no hi eres.
Quan m'he adonat que el que cercava eres tu
ja no hi eres.
Quan m'he omplert d'aire replet d'esperances
ja no hi eres.
Quan he volgut obrir la porta que em donaves
ja no hi eres.

I és que he hagut de deixar de lamentar-me,
per somriure i donar jo la mà,
per que el cos em deixés de fer mal,
per així poder ser trobada i no haver de buscar.

I és que he hagut de cantar en veu alta,
per somriure i donar jo la mà,
per omplir el meu cap d'esperança,
per així poder ser jo un àngel i felicitat donar.

I és que he hagut d'encendre jo els llums,
per somriure i donar jo la mà,
per veure que el meu cos ja no trepitgen,
per així poder ser vista i el camí il·luminar.

I és que he hagut d'entendre't i estimar,
per somriure i donar jo la mà,
per veure de que sóc capaç,
per així ser la presència que et vingui a trobar.

Cap comentari: