Ets felicitat



Encara sento tremolor a les cames,
i el cor no ha minvat el ritme.
Em sua el front i el pit i l'esquena...
i no puc parar de somriure!

Omplim l’habitació d’aire extasiat,
intentem respirar per sospirar,
T’acaricio el cos encara mullat,
la pell repeteix i se’ns torna a tensar.

Tinc el teu alè marcat en la nuca,
aquesta manera teva d'estimar,
les gotes caient-me a la columna,
mentre m'aferres per no escapar.

Recordar no em deixa lliure
el meu cos sensible encara està
i el que no puc és deixar de riure
fer sexe amb tu és com estimar.

M'adormo i et somnio,
em giro i t'envolto,
em desperto i t'espio,
t'abraço i t'acarono.

La llum del dia em besa als ulls
i sento com encara et tinc present
ja que en el cos tinc les petjades
de la teva possessió tant ardent.

L'aigua del matí em rep calmada
i es passeja pel meu saciat cos
sabent que abans de mi temperava
la teva pell que buscava repòs.

L'aire del carrer em desperta ara
i camino amb passes àgils i sonors
la gent em somriu mirant-me a la cara!
sé que saben que ahir vam fer l'amor.

I em passen les hores imaginant-te,
com els teus somnis els fas realitat
i els dies em passen desitjant-te,
volen tornar a sentir-te al meu costat.

M'adormo i et somnio,
em giro i t'envolto,
em desperto i t'espio,
t'abraço i t'acarono.



3 comentaris:

deomises ha dit...

Ja veus què ens deixa el Melorepte. Perles com el teu poema, intents d'interpretació com els meus poemes. Totes les vivències i les sensacions que se'n desprenguin de la melodia escollida són vàlides. Qui digui el contrari, que demostri abans quina és la seva teoria.

Gràcies de nou per la teva manera de ser.

d.

Jimbielard ha dit...

ondiaaaaaa.. on ets Montse?..

Aquest poema no el recordo a RC, de fet potser encara no hi anava pel fòrum.. però m´agradaria saber en quina música està inspirada, doncs segons el missatge anterior descobreixo que el vas presentar a un melorepte. És un de tants poemes que m´haguès agradat escriure, per la descripció d´anyorança i melangía increiblement aconseguida i que em deixa nostàlgic. Per altra banda t´informo que t he afegit en un poema fet amb diferents poemes que tinc al meu racó de favorits. Tu també hi ets, és clar!. Aix Montse, t´enyoro. on ets?

Josep Canal ha dit...

:-)