En el autobús



Ens vam mirar als ulls i a part d'atraure'ns mútuament també ens vam entendre. S'acostà a mi, m'apartà els cabells de la cara. Me'l mirava en silenci sense cap mena de sorpresa i en veu molt baixa gaire bé en un murmuri em digué: -puc?
Vaig baixar la mirada mentre li responia que si. Es va asseure al meu costat i em donà la mà. Tots dos miràvem per la finestra.
Jo em vaig abraçar al seu braç i vaig recolzar el cap en la seva espatlla. Les llàgrimes ens baixaven fent una cursa galtes avall.
No em digué res més. Només m'acaronava els cabells i taral·lejava una musiqueta...

Cap comentari: