Anar i tornar





Davant el mirall feia estona que estava intentant col·locar allà a on tocaven els rínxols que feia una setmana llarga n'havia tallat ben bé dos pams. En el seu moment li va semblar del tot necessari fer-se un canvi d'imatge i només li impedia el fet de no voler caure en un tòpic. Ara s'estava acostumant a una altre monòtona manera de pentinar-se.
Mentrestant intentava donar-se volum als costats, per sobre les orelles que no li feia cap vergonya ensenyar ja que les tenia boniques i petites sense manca de personalitat per un plec planxat que lluïen, es mirava les seves possessions exhibides en el petit bany. Arracades, collarets, anells, braçalets, agulles de pit, perfum, capcetes i calaixets plens de coses que només ella coneixia.
Quan no anava en lloc trigava molt en arreglar-se per que no sabia que succeiria un cop sortís per la porta de casa seva. Encara que probablement tornés a casa altre cop amb un parell de bosses amb llet, pa, aigua, pasta, tomàquets, quelcom de tall i, amb sort, un barret nou, per si de cas s'hi mirava molt fins hi tot alhora d'escollir la roba interior.
La música encara anava sentint-se pel petit apartament quan va deixar amistosament de barallar-se amb el cabell i mentre es posava un xic de coloret a les galtes i un subtil toc de rimmel als ulls. Cada any que passava es maquillava menys contradictòriament.
Una última mirada en el espill, un últim cigarret abans de sortir i, sense preses, una última mirada al seu cau. Entretant pensava en el recorregut que emprendria pel seu barri vell.
Apagà la música i el cigarret uns segons abans de tancar la porta al seu darrera amb un somrís.
Després d'una hora, mentre desava la compra en l'enorme nevera, penedida de no haver comprat aquell barret tant maco i car, va sonar el seu mòbil i sense mirar-lo va contestar amb un afectuós: - hola mare.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

del tot palpable, real.. ais!

Anònim ha dit...

bo, felicitats guapa